Motius - Política energètica global

Pensament mundial en política energètica

Energies no renovables - en especial el petroli i també el gas natural – son finites. Nous camps de petroli en el futur, només podran crear-se amb grans costos. L’actual situació d’abastiment necessita d’un desenvolupament precipitat cap a l’energia. Només consumidors com Xina i India a través del seu desenvolupament econòmic posaran en perill la disponibiltat i el preu del petroli.

La política de seguretat ha de posar atenció en que una gran quantitat de les reserves de petroli i gas es troben en països petits i políticament explosius.

 

La millor ajuda al desenvolupament

 

De les aproximadament 2.000 tipus de plantes oleaginoses que existeixen una gran quantitat poden ser utilitzades com a combustible. Moltes d’aquestes plantes, com la nou de purga o l’oli de ricí, troben excepcionals condicions de creixement en regions de creixement econòmic que en aquestos moments es troben en situacions de forta dependència energètica. Aquestos països en desenvolupament poden passar d’importadors de petroli a exportadors d’energia i ajudar a satisfer la demanda creixent d’oli vegetal per a motors.

El professor Dr. Ernst Schrimpff, de la universitat de Weihenstephan, opina: “amb les consideracions sobre el potencial de l’oli vegetal no ens hem de limitar als límits d’Alemanya. Això no representa gaire en referència als actuals combustibles com el dièsel o la benzina: clarament menys de 1% del petroli necessari a Alemanya prové de fonts de petroli alemanyes!A nivell mundial podem veure el potencial de l’oli vegetal per subministrar la demanda actual de petroli. En relació a aquest tema, a Àfrica es trobaria un 12% de la superfície del terreny ocupada, a nivell mundial seria del 2,6%. D’aquesta forma pot haver-hi una manca de terres de cultiu apropiades. A més a més, actualment només una petita part dels sòls productius poden revaloritzar-se a través de la tria de plantes oleaginoses de producció local i la producció d’oli vegetal com una nova font de ingresos per les poblacions indígenes.”

Aquests fets no són cap novetat. ELSBETT havia ja fet publics aquestos temes en programes de televisió dels anys 70 i 80 – rebent gran atenció del públic. Però a vegades, les coses tarden una mica...